Armand de Fluvià, "El Rei ha mort, visca Catalunya" / text i fotografia. Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep MariaEn:
L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 467 (abril 2020), p. 22-33 : il. (
L'entrevista)
Notes.
Armand de Fluvià i Escorsa va néixer a Barcelona el 1931, fill d'un músic i d'una mare de família d'industrials. Llicenciat en Dret (1959), no va exercir d'advocat, sinó que es va dedicar a la genealogia i l'heràldica, que l'han ocupat al llarg de seixanta anys. Ha estat, entre 1980 i 2018, Assessor d'Heràldica i Genealogia de la Generalitat de Catalunya. Ha estat també un pioner del moviment gai a Catalunya, i ha rebut el doble reconeixement de la Creu de Sant Jordi i de la Medalla d'Honor de Barcelona. La seva activitat política es va iniciar a la Universitat, on va formar part del grup monàrquic addicte al Comte de Barcelona. Aleshores va ser empresonat en dues ocasions. El 1970 va iniciar el Moviment Gai a l'Estat espanyol, fundant el Movimiento Español de Liberación Homosexual (MELH). Va ser fundador i primer secretari general del Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), i de l'Institut Lambda. El 1978, a la televisió, va ser la primera persona a Espanya a manifestar públicament la seva condició d'homosexual. El 1979 va participar en la gestació de Nacionalistes d'Esquerra. És autor dels llibres S:ID:A: ¿Maldición bíblica o arma letal? i El Moviment Gai, a la clandestinitat del franquisme (1970-1975).